Per què les neurones?

En aquesta secció explorem, amb articles periòdics, els mecanismes que il·lustren la raó de ser biològica de les neurones com a instruments de coordinació i comunicació.

Començarem amb algun extracte modificat del capítol 3 (Comunicació neuronal) del llibre Per què les neurones? amb tres dibuixos originals.

Tomàs Ferré, J. M. (2024). Per què les neurones? La raó de ser biològica de les neurones i del sistema nerviós. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; Publicacions URV.

https://www.edicions.ub.edu/ficha.aspx?cod=16564

Cada ment humana és única. És la principal expressió de l’activitat funcional del sistema nerviós en cada individu. En la seva gran pantalla, al darrere del front, hi discorren la memòria emmagatzemada de situacions passades, sensacions presents d’origen extern i intern, la consciència, les emocions, el pensament i l’elaboració de projeccions futures de comportament.

Com s’ha arribat, en l’evolució de la matèria i de la vida, a desenvolupar aquestes grans capacitats de la ment humana. Podem constatar un increment progressiu de complexitat en passar de molècules en dissolució a cèl·lules individuals, i d’aquestes cèl·lules a organismes pluricel·lulars amb teixits i òrgans especialitzats. Acompanyant aquesta complexitat creixent, també s’han sofisticat necessàriament els mecanismes de coordinació de les parts, que es fonamenten en la comunicació intercel·lular. És en aquest punt, quan la comunicació intercel·lular va evolucionant i millorant, que algunes mutacions acaben produint cèl·lules monstruoses amb llargues prolongacions estables (les neurones), la qual cosa fa possible optimitzar la comunicació a distància i salvar algunes febleses del sistema vascular circulatori, especialment la relativa lentitud en comunicar senyals d’aquest darrer.

Així, la primera finalitat de les neurones és comunicar a distància senyals directament, i, a més a més, la seva elevada diferenciació morfofuncional permet, com a valor afegit, que la comunicació es faci de forma ràpida, precisa, eficaç i plàstica. Aquestes característiques estructurals i funcionals tenen en el teixit nerviós més perfecció que en la comunicació vascular, endocrina.

Tots els components del teixit nerviós, des de les neurones individuals fins als circuits i els òrgans, reben senyals, els integren per crear el seu propi senyal i el condueixen i el transmeten a les seves cèl·lules diana, que poden estar molt allunyades. Una neurona individual és, de fet, un sistema nerviós en miniatura que rep, integra, condueix i transmet senyals elèctrics a distància de forma ràpida, precisa, eficaç i plàstica

Capítols

Són dos reflexos complementaris essencials per a l’alimentació durant els primers mesos de vida en els mamífers. El seu estudi permet comparar els mecanismes estrictament neurals amb els endocrins i especialment la col·laboració entre tots dos en el reflex d’ejecció....
Des del punt de vista neurofisiològic, l’orgasme és un reflex complex que integra tot el sistema nerviós per activar un patró neuronal preprogramat....
Aquestes dues hormones, complementàries i també oposades en diferents aspectes, intervenen en la regulació del pigment Melanina que protegeix la pell i la retina de la radiació electromagnètica. També ajusten el ritme circadiari (endogen) al cicle nictemeral (extern)....
El control de la temperatura corporal (termoregulació) combina de forma acurada respostes nervioses ràpides i respostes hormonals més lentes i sostingudes. És un molt bon exemple de la col·laboració neuroendocrina....
La regulació de la respiració combina un centre nerviós automàtic en el tronc encefàlic, amb una modulació química humoral basada en la detecció de gasos en el plasma i, també, ajustos hormonals sistèmics en funció de les necessitats metabòliques....
Durant l’evolució moltes molècules tòxiques s’han seleccionat en diferents espècies animals i vegetals amb finalitats defensives o per aconseguir aliment. Una part gran de toxines tenen un mecanisme cel·lular i molecular d’actuació neurotòxic....
La motilitat uterina i tubàrica (de les trompes de Fal·lopi que comuniquen ovaris i úter) està regulada per un entramat molt fi de mecanismes neurals i hormonals, que canvien profundament entre la situació no gestant, l’embaràs i el part....