Un temps inimaginable

Des de les estrelles a la fi de la vida. Una raó de ser el que som

En l’estat actual del coneixement es pot inferir com ha estat l’evolució de la matèria des del seu inici. En una escala de temps inimaginable, partícules, nuclis atòmics i molècules primordials, galàxies, estrelles i planetes, condueixen a una Terra on la complexitat creixent en l’organització de la matèria, ha donat lloc a la matèria viva. Cèl·lules, molècules genètiques i metabòliques en un medi d’aigua finalment líquida i profusament exposat a radiacions que aporten energia. Amb la creixent complexitat dels organismes pluricel·lulars, es va fer necessari coordinar les parts amb mecanismes de comunicació cada vegada més evolucionats.

Les monstruoses neurones permeten comunicar senyals elèctrics a molta distància, de forma ràpida, precisa, eficaç i plàstica, adaptable, amb capacitat d’aprendre. Amb el perfeccionament de les membranes cel·lulars amb bombes i transportadors d’ions es construeixen gradients iònics, químics i elèctrics i, amb l’aparició dels canals per aquests ions es poden generar corrents elèctrics transmembrana que poden ser emprats per senyalitzar. Corrents passius que es poden integrar (la integració que permet l’associació i comparació) i actius, que no es poden integrar, però que permeten superar grans distàncies amb gran velocitat per transmetre informació.

La immensa associació de milions de neurones en els òrgans nerviosos humans, ha permès arribar al punt que la matèria es fa conscient, conscient d’ella mateixa, integrant sensacions d’origen intern i extern, memòria, pensament, reflexió i voluntat. En aquest punt dels coneixements, es fa possible imaginar quin ha pogut estar fins ara, pot ser actualment i podria ser en el futur l’esdevenir de la matèria i els organismes vius i en particular el pas pel temps d’algunes partícules materials com la dotzena llarga d’àtoms implicats de forma més significativa. Així mateix, una descripció d’aquesta evolució plausible ens pot il·lustrar i possiblement fer acceptar millor la idea de la nostra humana posició en l’Univers. Pot semblar poca cosa aquesta posició per la transitorietat, potser ho és, però no és una fotesa banal, anodina, sense motivació i sense valor. A la majoria de les persones se’ls pot explicar i poden entendre la gran riquesa personal que representa poder ser conscient de com ha anat l’evolució de la matèria i haver pogut gaudir d’aquesta espurna de llum i clarividència que és la ment, encara que s’apagui ràpidament per tornar a l’origen.

En aquest conjunt d’articles o capítols (un llibret en conjunt) es parla de l’evolució de la matèria. Jo soc un estudiant de la biologia de les neurones. El físic Erwin Schrödinger en el prefaci del llibre What is life? The physical aspect of the líving cell en el 1944, proposa que estaria bé que: “alguns de nosaltres (investigadors) s’aventurin a emprendre una tasca sintetitzadora de fets i teories encara que a vegades tinguem un coneixement incomplet i indirecte, i fins i tot a risc d’enganyar-nos a nosaltres mateixos”. De tant en tant es pot potser divagar una mica en temes que no corresponen al nostre tema més conegut directament.

Em sentiria prou satisfet si hagués pogut lligar un fil plausible, amb imaginació sí, sense recórrer a fabulacions però, discorrent al llarg d’un temps de durada inimaginable, i que porti a dibuixar, amb alguna claredat, la raó de ser dels organismes, dels homes i dones, de forma raonable. No em cal saber on anem entre tantíssimes possibilitats, però sí que som i com hem arribat aquí. Com partícules materials d’origen incert s’han agregat en conjunts progressivament més complexos fins a produir les estructures del pensament. Amb aquestes estructures del sistema nerviós humà, la matèria ha esdevingut conscient d’ella mateixa, i això sol, materialitzat en cada persona, em sembla suficient per donar sentit a la vida i conformitat amb el destí individual. Respecte, educació i coneixement per a cada persona.