Aquí comença la història d’avui.
L’Aigueta viatja cap a un òrgan molt especial, la melsa, que és on es neteja la sang de microbis i cèl·lules boges
La nostra amiga i companya en molts contes, la Muriel, en una excursió pel bosc, va beure un gotet d’aigua i una de les gotetes d’aigua que va beure, l’Aigueta ja ha voltat molt pels laberints del cos.
En aquest conte, l’Aigueta ve de l’interior d’una costella, un lloc que es diu el moll de l’os i arriba a la melsa, que és un òrgan que està a la panxa. Allí, es queda també embadalida davant del gran espectacle d’aquest lloc fantàstic. Algú tan petit com ella pot ficar-se per tot arreu i xafardejar-ho tot.
Aquí, ara, comença una nova història de la goteta d’aigua que es diu Aigueta, que de tan petita que és, és una sola molècula. Ja sabeu el que són els àtoms i les molècules oi, nenes i nens?
Primera Etapa
La primera impressió que té d’aquest lloc, és com si hagués caigut en una piscina de boles de colors, com les que juguen els nens i nenes, de tots els colors que poden tenir les cèl·lules. Quasi que no hi ha llum, però, com passa en la majoria dels laberints pels quals va.
La melsa és un lloc de neteja professional de microbis de tota mena, cèl·lules boges i verins. També és el lloc on descansen finalment algunes cèl·lules de la sang envellides. Abans de res, però mirem com és aquest indret, aquesta piscina i com està construïda.
El més interessant del lloc és que alguns tubets que porten la sang estan oberts, i així la sang que porten i les cèl·lules cauen a fora. No hi passen movent-se elles mateixes com ho fan les blanquetes en molts altres llocs, sinó que totes cauen en mig de les aranyetes.
Així és que ara les cèl·lules que han sortit han de tornar a entrar a dintre d’un tubet de sang, si és que poden fer-ho per continuar la seva feina, i mentre, passen un temps descansant.
També li crida l’atenció a Aigueta que alguns ganuts es queden mig amagats mentre creixen i se’ls allarguen les dents…. i esdevenen superganuts!
Segona Etapa
Les persones gràcies a la nostra capacitat de pensar i reflexionar i també de tenir sentiments, podem cuidar a les persones grans.
El món natural és salvatge. Les cèl·lules no pensen i no tenen sentiments, encara que en aquests contes les dibuixem rialleres perquè estem en un conte. Així és que quan deixen de fer la seva feina totes les cèl·lules són apartades i eliminades.
Per exemple, els roigets viuen fent la seva feina de portar aire per tot arreu uns tres o quatre mesos. En aquest temps pel corrent de la sang, passen algunes vegades per la melsa i sempre s’escapen mentre tenen prou força per poder tornant a entrar al corrent.
Quan ja no puguin escapar-se, els superganuts els apartaran de la circulació.
Tercera Etapa
El laberint de la melsa és, de fet, un lloc molt ben preparat també per a netejar la sang de qualsevol microbi que hi pugui arribar per la circulació de la sang, des de qualsevol lloc del cos.
En aquest cas, no solament els superganuts actuen, també ho fan les blanquetes B i T. De moment les B agafant trossos dels microbis i les T tallant el bacallà i remenant les cireres… bé, dirigint el teatre.
Quarta Etapa
De vegades, algunes cèl·lules del cos, de qualsevol part del cos, es tornen boges i es posen a córrer per tot arreu, també pels tubs de sang, i poden fer mal. Una de les maneres que tenen de fer mal és la de créixer molt i malament, i fer mal a les cèl·lules normals veïnes.
En la melsa, els superganuts i les blanquetes procuren eliminar a les cèl·lules boges que puguin arribar per la sang. En aquest cas, les blanquetes T, a més de directores, deixen anar un potent verí que les mata mentre els superganuts les mengen.
L’Aigueta i les seves companyes han pogut estar presents en tots aquests combats que tenen lloc a la melsa per netejar la sang. Això no obstant, queden tantes coses i llocs fantàstics per visitar que Aigueta vol seguir recorrent els laberints del cos humà.
I aquest és el final del conte per avui!
