Aquí comença la història d’avui.
L’Aigueta viatja cap a dintre d’un os i es troba al mig del naixement dels roigets i de totes les altres cèl·lules de la sang
Ja fa dies que la Muriel, en una excursió pel bosc, va beure un gotet d’aigua que la va refrescar moltíssim en mig dels jocs. Una de les gotetes d’aigua que va beure, l’Aigueta, ja ha voltat molt pels budells, que la van deixar passar cap als rius que porten la sang.
Després va fer cap als pulmons i va poder veure com les cèl·lules del cos aprofiten l’aire que respirem. Finalment, també va anar als ronyons, on va poder participar en la formació del pipí.
L’Aigueta ja ha donat unes quantes voltes mirant-ho tot i badant amb el gran espectacle d’aquestes parts del cos. Algú tan petit com ella pot ficar-se per tot arreu i xafardejar-ho tot.
Aquí, ara, comença una nova història de la goteta d’aigua que es diu Aigueta, que de tan petita que és, és una sola molècula. Ja sabeu el que són els àtoms i les molècules oi, nenes i nens?
L’Aigueta viatjarà al lloc on es formen totes les cèl·lules de la sang, a l’interior d’un os, d’una costella de les que protegeixen el pit.
Primera Etapa
L’Aigueta viatja pel laberint dels tubs que condueixen la sang acompanyada d’un grupet de gotetes com ella i arriba a una costella. Les persones tenim unes quantes costelles al pit que juntes fan una mena de gàbia que protegeix el nostre cor. En l’interior d’una costella l’Aigueta surt a fora del tubet de sang per on anava.
Allí es troba amb una gentada de gent i aviat s’adona que aquest lloc, aquest indret on ha anat a parar en sortir del tubet de sang, és la maternitat on neixen els roigets i també les petitones.
En aquest lloc pot conèixer a les cèl·lules mare que són importantíssimes, i tenen un aspecte molt amistós amb les seves ulleres. Poden criar a totes les cèl·lules de la sang, als roigets, ganuts, blanquets i petitones. Sempre saben quines cèl·lules fan falta i crien a unes o a les altres segons convingui. Saben molt.
Coneixereu a les cèl·lules que han nascut fa poc perquè porten xumet, i no el deixen fins que, quan creuen que ja s’han fet prou grans, se’n van cap a dintre d’un tubet de sang per anar per tot arreu i fer la seva vida.
Aigueta també coneix a unes grans cèl·lules que fan de mainaderes dels recentment nascuts i els alimenten i els donen tot el que els fa falta. També els protegeixen abraçant-los amb els molts braços que tenen.
A l’Aigueta li expliquen que a les mares se’ls anomena així, però en realitat són les àvies perquè les mares tenen filles que, aquestes sí, són les mares dels nous nadons de la sang. Així per exemple, li fa molta gràcia veure com la cèl·lula que cria a les petitones, que és molt gran i forta, pot criar, quasi de cop, centenars de petitones.
Segona Etapa
L’Aigueta va voltant pel laberint entre els braços de les mainaderes i els xumets dels petits roigets.
Una estona després i una mica més enllà es troba amb un munt de petites blanquetes i ganudets i entén que ha arribat a un dels llocs on es crien. Tots ells amb el seu xumet.
Aigueta és molt observadora i de seguit s’adona que les petitones blanquetes b ja deixen el xumet abans d’entrar al corrent de la sang. Quan travessen la paret del tubet ja són blanquetes B grans, adultes.
Això no obstant, quan les blanquetes t entren en el corrent de la sang porten el xumet, encara són bebès que potser es faran adultes en un altre lloc. Com les cèl·lules T adultes acabaran dirigint la defensa del cos contra microbis i verins, l’Aigueta pensa que potser hauran d’anar a estudiar en alguna escola o Universitat lluny de l’os on han nascut.
Finalment, Aigueta diu adeu a les coneixences que ha fet i vol seguir de nou arrossegada pel corrent de la sang que un es mou molt bé i ràpid sense cansar-se. Queden tants llocs fantàstics per visitar que Aigueta torna cap a l’interior del tub de sang per continuar recorrent els laberints del cos humà.
I aquest és el final del conte per avui!