Aquí comença la història d’avui.
L’Aigueta viatja cap a un ronyó i es troba al mig del pipí que allí es fa
Després que la Muriel fes un glopet d’aigua, l’Aigueta que s’empassà, ja ha voltat molt pels budells i els pulmons. Continuant el seu viatge per les diferents parts del laberint de tubets que porten la sang, l’Aigueta arriba a un dels dos ronyons que tenim les persones. Ja sabem que tan petita com pot ficar-se per tot arreu i xafardejar-ho tot. Aquesta vegada, la podrem veure i la podrem seguir en el lloc on es fa el pipí. La nostra estimada amiga haurà de mullar-se de valent en mig d’una pluja imparable, entre rierols, rius i cascades.
En realitat cal que diguem que en els ronyons i en els seus tubs que fan el pipí és on es neteja la sang de tota mena de molècules que no fan falta.
Aquí, ara, comença una nova història de la goteta d’aigua que es diu Aigueta, que de tan petita que és, és una sola molècula. Ja sabeu el que són els àtoms i les molècules oi, nenes i nens?
Primera Etapa
L’Aigueta viatja i viatja pel laberint dels tubs que condueixen la sang, de fet, la sang que surt del cor sempre acaba tornant-hi per sortir una altra vegada, i així és mentre el cor bategui.
Aquesta vegada, Aigueta, arrossegada pel corrent de sang que surt del cor amb força, arriba a l’artèria renal acompanyada del seu inseparable Roiget i altres gotetes.
En aquest lloc, el corrent de la sang arriba amb molta força, les cèl·lules de la sang corren molt juntetes i molt de pressa. Molta sang que surt del cor així, arriba als ronyons amb la finalitat de ser netejada de molècules innecessàries, de deixalles, dibuixades com estrelletes punxegudes de color taronja.
Segona Etapa
L’Aigueta arriba ràpidament als tubs de sang que la filtren de tota mena d’impureses. En aquest lloc, entre les cèl·lules queden forats i espais buits, i les cèl·lules mateixes estan foradades com a col·ladors, com si tinguessin finestretes petites, són les finestretes. Així és que l’aigua i les molècules poden travessar, però les cèl·lules no passen, ni els roigets ni tan sols les més petites (les petitonetes que hem vist en un recorregut anterior).
Pel costat de fora d’aquests tubs de sang tenim als centcames o centpeus que també deixen molt d’espai entre les seves cames i peus, i l’Aigueta i quasi totes les molècules, tant les aprofitables i bones com les que no ho són acaben caient cap a fora.
I és que per la sang hi van moltes altres molècules diferents que tenen moltes formes i també mides diferents i que no s’han de perdre com, per exemple, els aliments (la colla pessigolles) dibuixats com petites rodonetes blaves, i també els minerals (les pedretes maques) dibuixats com triangles de color verd.
En mig de tot aquest enrenou, moltes molècules van caient en el buit i l’Aigueta està espantada. La veritat és que tots aquests forats i espais els fan les cèl·lules a posta perquè cal filtrar molta sang en poc temps i així poder fer millor la seva neteja. Cal filtrar molt per eliminar les substàncies sobrants o perjudicials (estrelles). Com més es filtri en poc temps més neta tindrem la sang.
Això no obstant, tant filtrar, tant filtrar, però, també es podria perdre molta aigua necessària i moltes de les molècules bones de tota mena com els sucres entre els aliments i el sodi entre els minerals.
Tercera Etapa
Així és que cal reaprofitar coses que ja s’han filtrat com moltes gotetes d’aigua i molècules necessàries que no es poden llençar així com així amb el pipí. Solament cal deixar anar, amb el pipí, les molècules que poden ser perjudicials (estrelles) i l’aigua que sobra que no és molta, però això depèn de si bevem molt o poc. Per resoldre el problema, es fa passar tot el que ha caigut pels forats del col·lador, per dintre d’uns tubs molt llargs i també caragolats perquè hi càpiguen millor en el ronyó.
Les cèl·lules que fan aquests tubs tenen molts braços per tot arreu i agafen tot el que poden de les coses bones, com la major part de l’aigua, del sucre i de molècules com la sal. Hi ha moltes classes de sucres i són necessaris perquè totes les cèl·lules del cos el cremen per obtenir calor i energia per poder fer les seves feines.
Però, i la sal? Per què tenim sal a la sang i a tot arreu del cos?? Doncs perquè les primeres cèl·lules es van formar fa milions d’anys en aquells mars salats prehistòrics i ara, les nostres cèl·lules actuals, encara la necessiten perquè l’aigua salada les mantingui ben mullades i vives dintre del cos.
Quarta Etapa
Així és que, finalment, segons si es pot beure més o menys, cal fer un reaprofitament final de l’aigua i la sal.
Això es fa en un dels tubets finals per on continua circulant el líquid filtrat que quasi el podríem anomenar ja el pipí. La primera part (cap avall) del tubet, deixa passar l’aigua cap a fora i cap al tubet de sang del costat. Així, en anar perdent aigua, la sal (els triangles verds) es va concentrant cada vegada més i quan arriba ja a la part de baix del tubet, allí on comença a anar cap amunt, la sal ja està molt concentrada. Tan concentrada queda en aquest lloc que les seves molècules s’empenten entre elles, quasi que ja ni hi caben dintre del tubet del pipí i, la majoria acaben surtin a fora i tot seguit entrant també al tubet de sang que troben al costat. Així la major part de la sal no es perd, es recupera, mentre les substàncies perjudicials (les estrelletes punxegudes), acaben sortint cap al pipí barrejades solament amb una miqueta d’aigua.
La nostra Aigueta, però, és de les gotetes que es queden, i diu adeu a les companyes que se’n van amb el pipí. Queden tantes coses i llocs fantàstics per visitar que Aigueta torna cap a l’interior del tub de sang més proper per seguir recorrent els laberints del cos humà.
I aquí hem arribat al final del conte per avui!