Aquí comença la història d’avui.
L’Aigueta està present mentre treballen les cèl·lules que ens defensen
La Muriel i l’Adrià són dos amics que han anat d’excursió al camp amb els germans i pares.
Us podeu imaginar que han estat tot el dia jugant pel bosc. En un dia així, hi ha res millor a buscar fòssils, pedres boniques i animalons?
Per dinar, trosset de truita de patata i llom arrebossat, amb una mica de pa amb tomàquet i per beure aigua. I un parell de napolitanes amb xocolata. Que bones que són!
Tot va estar molt bé i aquí comença la història d’una goteta d’aigua, de l’Aigueta, que de tan petita que era, era una sola molècula. Ja sabeu el que són els àtoms i les molècules oi, nenes i nens?
Primera Etapa
Després que la Muriel fes el darrer glopet d’aigua, l’Aigueta que s’acabava d’empassar va fer cap a la panxa, cap al budell de la nena, juntament amb totes les altres gotetes que l’acompanyaven. El budell és un tub que fa més de 10 metres de llarg, encara que mig caragolat dintre de la panxa no ho sembla. Allí va poder saludar a les cèl·lules de la paret del budell, a les Grassonetes i, fins i tot, la nostra Aigueta es va posar en mig de dues grassonetes per veure millor com eren i com xerraven.
Després, al cap d’una estoneta, l’Aigueta es va acomiadar de les dues grassonetes amb les quals s’havia entretingut i va acabar de passar del tot cap a l’altre costat de la paret del budell. L’Aigueta no sabia que es podia trobar més enllà de les grassonetes del budell. Alguna sorpresa segur que sí, pensava, perquè el cos dels éssers vius sembla tan fantàstic.
El que es va trobar ho era fantàstic. Unes cèl·lules primetes, primetes…. molt primetes que li van dir que eren… les Primetes!, i que la seva feina era ajuntar-se entre elles per fer els tubets per on ha de passar la sang i també procurar que la sang no s’escapi. I com l’Aigueta era simpàtica de mena també es va entretenir de xarreta amb un parell de primetes.
Segona Etapa
L’Aigueta va veure que dintre del tubet per on anava la sang també hi havia altres gotetes com ella i va tenir la temptació d’entrar-hi, passant cap als conductes de sang que es troben a fora del budell. Aquesta feina de travessar primer la paret del budell i després la dels conductes de sang és la manera normal que tenim per aprofitar l’aigua de la beguda i també aprofitar el menjar.
En passar a la circulació de la sang, al corrent, va tenir l’oportunitat de conèixer a algunes de les cèl·lules que utilitzen el corrent per desplaçar-se per tot arreu. Eren tota una colla.
Aigueta, però, va saludar primer a un Roiget, a una Blanqueta (que portava una gorra amb la lletra T perquè es deia Timeta), a un Ganudet i a una simpàtica Petita. Cadascun d’ells li va explicar quina era la seva feina, totes molt importants.
El Roiget li va dir que ell i tots els seus germans anaven per tots els tubs de sang i treballaven portant aire a totes les cèl·lules del cos perquè poguessin respirar.
La Blanqueta amb qui es va entretenir a parlar li va explicar que ella era com una mena de directora dels ganudets i de totes les blanquetes que es dedicaven a defensar el cos de tota mena de microbis i cèl·lules estranyes. El Ganudet que acompanyava al seu director li va dir que això era ben veritat de la bona i que ell es cruspia tota mena de microbis i que moltes vegades no feia falta que li digués ningú, que ell solet ja sabia què fer.
Per últim, l’Aigueta es va trobar amb un munt de petites que li van explicar que elles es dedicaven a tapar forats en la paret dels conductes de sang quan alguna primeta es posava malalta i se n’havia d’anar del seu lloc i li van ensenyar com ho feien.
Tercera Etapa
Després de seguir una bona estona corrent per dintre dels tubs de sang, l’Aigueta va sortir a fora d’un d’aquests conductes cap al teixit de l’altre costat, teixit que s’anomena connectiu perquè ho connecta i ho lliga tot.
En aquest pas la van acompanyar el Ganut i la Blanqueta que havia conegut pel camí, i que una vegada a fora del tubet de sang li van presentar a un dels llarguets que estaven treballant fent una extraordinària obra arquitectònica, de construcció, per a protegir i aguantar el pes de tantes cèl·lules com hi ha per tot arreu. També va conèixer a un germà de la Blanqueta que es deia Blanqueta B perquè el seu nom era Bosseta. Finalment, va poder veure com per aquest laberint hi havia altres aigüetes mullant-ho tot.
Quarta Etapa
Aquí va sortir la sorpresa, l’arribada d’alguns dolents que havien pogut entrar dintre dels tubs de sang ves a saber on i quanta estona feia.
L’Aigueta va poder presenciar la ràpida actuació d’un ganut que trobava llaminers i dolços als bitxos i en empassar i mastegar deixava anar trossos dels microbis. En poca estona, altres ganuts van acudir al lloc, segurament atrets pel fort enrenou en el lloc de la baralla que ja semblava la guerra de les galàxies! A propòsit d’això, les blanquetes T i B s’ho miraven interessades.
Poca estona després, alguns dels ganuts li portaven trossos punxeguts dels dolents a la blanqueta T que els tastava mentre que la blanqueta B no esperava que li portessin els trossos, perquè ella mateixa tastava tot el que podia.
L’Aigueta mirava embadalida com aquesta colla, aquest trio fantàstic d’un ganut, una blanqueta B i una blanqueta T es repartien la feina per fer fora als dolentots microbis.
El ganudet i la blanqueta B li portaven trossets dels microbis a la blanqueta T i aquesta decidia la millor manera per fer front als invasors. Era efectivament la directora i tots li feien cabal.
Cap dolentot, cap microbi s’escapava d’aquest equip fantàstic de protectors del cos. I aquí s’acaba aquesta aventura de l’Aigueta, on farà cap ara però? I amb quina fantàstica situació es toparà…. perquè dintre del cos tot són aventures per a les gotetes d’aigua que corrent per dintre i fora dels tubs de sang.
I aquí hem arribat al final del conte per avui!