
Arterioles i vènules
Les arterioles són els vasos distribuïdors més petits. Estan formades per tres capes, íntima, mitjana i
adventicia, però són molt simples. La mitjana té entre una i dues capes de cèl·lules musculars. Si hi ha una sola capa i aquesta és discontínua, el vas s’anomena metaarteriola. La mitjana pot contenir una membrana elàstica fenestrada, normalment en posició interna. Les arterioles estan innervades per terminacions nervioses simpàtiques (alliberen noradrenalina i provoquen la contracció de les cèl·lules musculars) i parasimpàtiques (alliberen acetilcolina i les relaxen), procés que permet la regulació sistèmica neural de la pressió sanguínia.
La tonicitat muscular també respon a mediadors produïts localment per les cèl·lules endotelials de l’íntima (òxid nítric —relaxa— i endotelina I —contrau—) i a l’arribada d’angiotensina d’origen renal i pulmonar, i que és la molècula reguladora sistèmica, hormonal, de la pressió sanguínia (la incrementa), juntament amb el pèptid natriurètic auricular (d’origen cardíac) i la medul·lolipina (d’origen renal) que la disminueix. Així, és important la regulació fina de la pressió en la qual participen coordinadament mecanismes sistèmics i locals, neurals i hormonals.
Les vènules presenten una paret més prima, una llum més ampla i capes mal definides amb una mitjana i adventícia que sovint es confonen. En les primeres venes postcapil·lars, la llum més ampla provoca una caiguda de pressió, això afavoreix l’alentiment i l’aproximació a la paret de la capa íntima dels leucòcits circulants, que així tenen més fàcil la translocació al teixit connectiu perivascular i on podran exercir funcions defensives. Mf, macròfag; Mc, mastòcit; L, limfòcit; CS, cèl·lula de Schwann.
Metaarterioles i anastomosis arteriovenoses

Grans vasos

Els grans vasos, artèries i venes de tots els diàmetres exerceixen una funció conductora i hemodinàmica ja que poden regular la pressió sanguínia. El pla general de disseny estructural d’aquests vasos està format per tres capes concèntriques amb diferents nivells d’organització en els vasos de mida i posició diferents. La capa més interna s’anomena íntima (I) i està formada per l’epiteli endotelial i la fina làmina pròpia. La capa mitjana (M) és muscular i elàstica amb proporcions diverses de cèl·lules musculars llises, fibres i membranes de material
elàstic (elastina). En les artèries grans, la capa està limitada per la membrana elàstica interna (Mefi) i l’externa (Mefe) ben desenvolupades. La capa més externa (A, adventícia) és de teixit connectiu més dens que el de la làmina pròpia, allotja tota mena de cèl·lules connectives, disposa de petits vasos propis (vasa vasorum) per a la irrigació de la part més externa dels grans vasos, i és el lloc d’entrada de fibres nervioses vegetatives simpàtiques i parasimpàtiques.
Vasos capil·lars sanguinis

Els capil·lars tenen l’estructura vascular més simple. Estan formats només per l’equivalent a la capa interna o íntima dels grans vasos (endoteli i làmina pròpia) però en algunes parts externes estan coberts per perícits o cèl·lules mesenquimals indiferenciades. En algunes localitzacions, les cèl·lules externes s’associen a la paret de capil·lars per formar una barrera hemato-tissular, com l’hematoencefàlica, l’hematotímica o l’hematotesticular.
Hi ha capil·lars continus (CC), fenestrats (CF) i sinusoides (CS). Tots desenvolupen funcions de permeabilitat i d’intercanvi, i també de secreció.
La permeabilitat té lloc a través d’escletxes entre les cèl·lules endotelials, de transport vesicular, canals vesiculars transendotelials (TEVC) i fenestracions (amb diafragma o sense). Les cèl·lules endotelials dels capil·lars secreten localment moduladors de la tonicitat de les cèl·lules musculars llises de la paret de vasos arterials propers (endotelina I i òxid nítric), factors de coagulació com el factor de Von Willebrand, molècules de la membrana basal i de la matriu extracel·lular i també molècules adhesives i atraients per leucòcits.
Els trombòcits poden reparar lesions de capil·lars i altres vasos quan s’adhereixen al subendoteli.