Aquí comença la història d’avui.
L’Aigueta viatja als pulmons i participa en la respiració
Després que la Muriel fes el darrer glopet d’aigua, l’Aigueta ja ha donat unes quantes voltes mirant-ho tot i badant embadalida davant del gran espectacle de les diferents parts del cos. Algú tan petit com ella pot ficar-se per tot arreu i xafardejar-ho tot.
Els espectacles són fantàstics, coves plenes de personatges increïbles, passadissos que sembla que no s’acaben mai, portes que s’obren i es tanquen, boscos d’arbres que mouen les seves branques i arrels i arrosseguen una pluja imparable, corriols, rius i cascades. En fi, qui pogués estar en el lloc de l’Aigueta, una estoneta de tant en tant.
Aquí, ara, comença una nova història de la goteta d’aigua que es diu Aigueta, que de tan petita que és, és una sola molècula. Ja sabeu el que són els àtoms i les molècules oi, nenes i nens?
Primera Etapa
L’Aigueta viatja i viatja pel laberint dels tubs que condueixen la sang i arriba a un dels dos pulmons acompanyada del seu inseparable Roiget.
Com per tot arreu per on passa queda bocabadada observant les coses fantàstiques que s’endevinen a l’altre costat de la paret del tubet de sang. I és que les primetes que envolten els tubets de la sang i les airetes que envolten els tubets que porten l’aire que respirem, són tan fines que deixen veure al seu través quasi com una fulla de cel·lofana. Fins i tot veuen un ganut dintre del tubet d’aire.
També veuen a dintre del tubet de l’aire, al costat de les airetes, un Airot, una cèl·lula molt més alta que sembla que li cau la bava, un munt de bava… que serà?
Segona Etapa
El roiget que l’acompanya i li és amic, explica a l’Aigueta com fa la seva feina, com treballa portant l’aire de la respiració. Quan arriba a un pulmó, procura carregar-se d’aire fresc acabat de respirar i, per fer-li lloc, procura desfer-se de l’aire gastat que ha recollit al seu pas per les diferents parts del cos.
El roiget amic i un company seu li ensenyen com ho fan. De fet, l’aire, en petites quantitats, es desfà en el líquid que ho mulla tot, com ho fan les petites ampolletes de l’aigua amb gas per beure.
Quan acabi la descàrrega que el roiget fa de les bombolletes gastades i fosques, carregarà de nou aire fresc i clar com ho està fent ja el seu company al costat.
El roiget que deixa anar l’aire gastat li explica que l’ha recollit d’una saberuda del cervell mentre un altre roiget aturat al costat esperava per deixar aire fresc a la saberuda. L’Aigueta s’ho imagina com si hagués estat allí.
Les saberudes són molt i molt importants, perquè fan la feina de pensar i han d’estar ben protegides per les estrelletes que les envolten per tot arreu i vigilen i controlen tots els materials i aliments que les saberudes necessiten i que, com a tot arreu aquests aliments arriben per la sang.
Tercera Etapa
Després de totes aquestes explicacions, l’Aigueta decideix sortir del tubet de la sang i entrar dintre del tubet on arriba l’aire que s’anomena alvèol respiratori i que li sembla una petita cova. Allí pot tocar la bava verda que deixa anar un airot, i comprova que realment és una mena de sabó líquid, com el gel de la dutxa, i que neteja molt bé la mica de pols que arriba amb l’aire respirat i embruta les parets de la cavitat. El més curiós, però és que aquest sabó fa una bambolla…de sabó és clar… que rodoneta com vol ser ajuda molt a què les parets de la cova no es xafin i les airetes es pleguin amb les entrades i sortides de l’aire respirat.
Aigueta també veu com un pocs microbis dolentots i uns minúsculs granets de pols arriben a l’alvèol i, mira embadalida, com un parell de ganuts ben forçuts se n’ocupen ràpidament de menjar-s’ho tot.
Aigueta ja ha vist en altres llocs que els ganuts estan per tot arreu i ara veu que fins i tot alguns entren dintre dels tubs d’aire.
Quarta Etapa
Finalment, Aigueta pot veure com un dels ganuts ple de trossos dels microbis que s’ha empassat i també d’algun granet de pols, és estirat i rellisca per l’alvèol i tubs de l’aire i és arrossegat pel corrent de sabó provocat pel moviment dels pèls de les peludetes. L’Aigueta pensa que potser podria acompanyar-lo a veure on farà cap el seu amic. Això no obstant, queden tantes coses i llocs fantàstics per visitar que Aigueta s’ho repensa i torna cap a l’interior del tub de sang per seguir recorrent els laberints del cos humà.
I aquí hem arribat al final del conte per avui!