L’objectiu d’aquesta Secció I era posar exemples sobre l’extraordinari rol de les neurones, i del sistema nerviós que les manté, en la coordinació de la complexitat dels organismes vius. Comunicació i coordinació de les parts que fa possible la seva existència. El resultat, arribats en aquest punt, pot ser una segona part complementària del llibre “Per què les neurones?”.
Abans que qualsevol altra funció o capacitat, les neurones i la seva associació cobreixen amb gran (i aparent) facilitat i eficàcia la tasca, diguem-ne automàtica de coordinació vegetativa, involuntària, espontània, reflexa, mecànica, visceral, orgànica, autònoma. No veig altra manera de considerar a les funcions superiors del pensament com un epifenomen de la creixent complexitat neural i la formació de xarxes i engrames que, inicialment en el decurs de l’evolució, varen diferenciar-se per acomplir les funcions vegetatives.
Entre els exemples triats hi ha de tot, alguns descriuen funcions fonamentals com la regulació de la pressió vascular. Un accidentat pot arribar a un servei d’urgències molt malmès i, tanmateix, el primer a fer és garantir la perfusió sanguínia i el control de la seva pressió. Altres exemples poden descriure mecanismes menys rellevants encara que absolutament necessaris com el control de la sudoració o la salivació. Tots els exemples, però, indispensables, obligats i bàsics pels grans organismes.
Així mateix, sempre hem fet la comparació, si més no, entre les propietats de velocitat i precisió neuronals i dels 105 km de vasos sanguinis.
En donar per acabada aquesta primera selecció de mecanismes podem deixar oberta per a més endavant una segona selecció o antologia, si se’m permet, de més mecanismes de control neural versus el control endocrí vascular. Potser podrem començar per aprofundir en mecanismes específics de regulació del flux sanguini en metaarterioles, artèries de tancament i venes oclusores.
Josep Tomàs, setembre del 2026