Context
En alguns circuits sensitius la primera neurona pot ser directament estimulada. Les cèl·lules neurosensorials i les protoneurones sensitives permeten la inserció dels organismes en l’entorn en detectar les diferents formes de l’energia que s’hi manifesten i donar el primer pas per a la seva observació i potser comprensió segons la complexitat de l’organisme receptor. En aquest capítol ens fixarem en les protoneurones sensitives.
Mecanoreceptors (Propiocepció i Tacte)
La propiocepció (com l’observada en les terminacions nervioses en músculs, tendons, periostis, càpsules, etc.) i la externocepció (o exterocepció) tàctil (diferents corpuscles sensitius cutanis) es basa en la deformació mecànica de certs canals iònics (de la família dels anomenats PIEZO). L’estirament d’aquests canals iònics en el pla de la membrana plasmàtica (en estructures generalment encapsulades) incrementa la seva probabilitat d’obertura, l’entrada de cations com el sodi, la formació de corrent passiva i l’activació de canals de sodi sensibles al voltatge i generadors de potencials d’acció en l’inici de la fibra nerviosa centrípeta de la mateixa neurona sensitiva.
Dolor
Les sensacions nociceptives es recullen en les terminacions nervioses (generalment poc encapsulades) on substàncies produïdes en reaccions inflamatòries o canvis de temperatura entre altres noxes, activen directament canals catiònics de la família TRP (Transient Receptor Potential). El corrent passiu d’entrada activa canals de sodi en l’inici de la fibra nerviosa de la mateixa neurona sensitiva.
Olfacte
Un gran i variat nombre de substàncies odorants (diversos milers) pot ser identificat per un similar gran nombre de receptors molt específics situats en la membrana de llargs estereocilis en les neurones olfactives situades en la mucosa de la cavitat nasal. L’olfacció és un sentit químic molt antic i la capacitat d’identificar multitud d’olors ha estat un gran avantatge en el decurs de l’evolució de les espècies. Existeix una elevada quantitat de gens per als receptors d’odorants.
Les substàncies odorants, fixades (si són hidròfobes) o no per una proteïna OBP (de l’anglès: Odorant Binding Protein), activen una cascada metabòlica productora de segons missatgers, especialment cAMP. Que obre canals sensibles a segons missatgers. El corrent passiu generat obre aquí també canals de sodi dependents de voltatge en l’inici de la fibra nerviosa de la mateixa neurona sensitiva.
