Context
Seguirem el periple de la molècula d’aigua que tenim fitxada fins a ser captada per una cèl·lula de l’estómac i circular pel sistema vascular.
L’aigua líquida és el que permet el desenvolupament de les agrupacions moleculars complexes i la vida. Permet la dissolució (i si més no la disgregació) de tota mena de molècules i partícules que, almenys temporalment, queden exposades per tots els seus costats i, així, en el seu moviment i desplaçaments, poden interaccionar amb les molècules veïnes. En la sopa inicial de molècules inorgàniques, de les configuracions orgàniques del carboni i dels ions, entremig de tot això, l’encaixament mutu de les superfícies i les interaccions elèctriques entre tota classe de molècules va permetre el sorgiment de macromolècules i finalment cèl·lules.
Absorció en el tub digestiu
La nostra molècula d’aigua va poder passar finalment al tub digestiu d’un ésser humà quan en va beure un glop. Els hidrats de carboni, les proteïnes i els greixos dels aliments ingerits, després de ser trencats pels enzims digestius, i també les vitamines i alguns minerals, són transportats per diferents processos actius, que necessiten energia, al través de les cèl·lules epitelials que cobreixen la paret interna de l’intestí prim (cèl·lules anomenades enteròcits). Els enteròcits permetran finalment el pas dels nutrients absorbits a les circulacions sanguínia i limfàtica de la paret de l’intestí. També algunes molècules poden ser captades pels enteròcits amb un mecanisme anomenat pinocitosi que consisteix en la formació, tancament i despreniment de la membrana cel·lular, cap a l’interior de la cèl·lula, d’una vesícula de captació. En canvi, l’aigua i alguns minerals s’introdueixen en els enteròcits o entre ells passivament per la diferència de concentració o de potencial elèctric (vegeu capítol sobre l’absorció del ferro més endavant).
El segment del tub digestiu més preparat per l’absorció de l’aigua és al final del tub, el budell gruixut, el colon, on es deshidraten les restes dels aliments que esdevenen la femta. Les molècules d’aigua travessen la barrera dels enteròcits i passen a l’altre costat, on sempre hi ha, com en tot arreu al voltant dels teixits epitelials, musculars o nerviosos, l’imprescindible teixit connectiu vascular per on arriben i surten totes les molècules seguint l’aparell circulatori. Aquí l’aigua pot seguir dues vies. Una, pot entrar dintre dels tubets vasculars limfàtics que s’originen en el teixit connectiu mateix per formar la limfa (que és una forma de recollir el líquid que mulla totes les cèl·lules i les manté vives). Aquests vasos aniran confluint i travessant de tant en tant els ganglis limfàtics (acumulacions organitzades de leucòcits defensius que filtren la limfa) fins a formar un conducte del diàmetre d’un llapis que desemboca en una vena del tòrax on es barregen sang i limfa.
L’altra via per la recollida de l’aigua és la formada per les venes (vènules) i capil·lars que són la continuació del sistema vascular sanguini que, aquest sí, és un circuit tancat i que després de transportar oxigen i nutrients per tot arreu des del cor i la primera part, arterial, es continua amb la segona part, venosa, de retorn al cor.
En el cas que hem seguit, podem imaginar que la molècula d’aigua va ingressar en una vènula per anar seguint la circulació venosa de sortida de l’intestí per les venes mesentèriques cap a la gran vena Porta.
La vena Porta i el fetge
La vena Porta recull tota la sang del tub digestiu i també de la melsa. Recull la major part dels nutrients i altres molècules absorbides en el tub amb l’excepció de les gotetes de greixos absorbits (que s’anomenen quilomicrons) que són recollits pels capil·lars limfàtics esmentats abans.
Ara, la molècula d’aigua va corrent pel plasma acompanyada de la glucosa, aminoàcids i vitamines absorbits, entre moltes altres molècules, i fa cap al fetge que és el primer òrgan on arriben tots aquests elements. Naturalment, al fetge també arriba una artèria hepàtica que porta sang oxigenada de manera que les branques d’aquesta artèria s’anastomosen amb les branques intrahepàtiques de la vena Porta i la sang de les dues procedències s’acaba barrejant en els vasos capil·lars del fetge anomenats capil·lars sinusoides (figura 14). Aquests vasos que són molt permeables, discorren entremig de cordons de cèl·lules hepàtiques que tenen a costat i costat (els hepatòcits) i tot plegat s’agrupa en grans estructures com edificis anomenats lobulets hepàtics. Així, els hepatòcits tenen accés a les molècules absorbides per transformar-les en proteïnes, lípids i hidrats de carboni més complexos amb la possibilitat d’emmagatzemar aquests productes o bé retornar-los als capil·lars per sortir del fetge per les venes suprahepàtiques fins a la gran vena Cava inferior. Aquí és on ens retrobem amb la nostra aigua.
Figura 14. El fetge rep una artèria hepàtica i la vena porta que hem vist recollir la sang de l’intestí. Ambdues circulacions conflueixen en els capil·lars sinusoides dissenyats per afavorir intercanvis amb els hepatòcits que es disposen formant cordons generalment dobles als dos costats dels capil·lars. Per formar els capil·lars sinusoides (CS) s’uneixen una arteriola de l’artèria (AH) i una vènula de la vena porta (VP). Al costat d’aquests vasos sanguinis també es troba un conducte biliar (colangíol) i generalment un limfàtic (VL) (tot plegat s’anomena tríada portal). Els capil·lars sinusoides així formats discorren cap a una vena anomenada centrelobulillar (VCL) que acabarà drenant cap a les venes suprahepàtiques fora del fetge. A costat i costat dels sinusoides es disposen els cordons dobles d’hepatòcits. Entre les parets aposades dels hepatòcits veïns circula un canalicle biliar on aquestes cèl·lules secreten la bilis cap al colangíol. Entre hepatòcits i endoteli (sovint poc unit) es troba l’espai de Disse on tenen lloc els intercanvis i on es troben també les cèl·lules de Ito que emmagatzemen greix i vitamines liposolubles. L’espai de Disse sol buidar cap a un limfàtic. En el lloc de moltes cèl·lules endotelials de la paret dels capil·lars s’instal·len macròfags (cèl·lules de Kupffer) per netejar la sang que arriba de l’intestí i pot arrossegar microorganismes. Dibuix que forma part del llibre: “Dibuixos d’Histologia. La histologia en cent dibuixos per a la pissarra”, JM Tomàs, Col.lecció eina, Publicacions de la URV, 2025.
El cor dret i els pulmons
La molècula d’aigua que seguim, amb els dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen formats durant el Big Bang els primers i en una estrella primordial el segon, ara discorre entre les turbulències de la sang venosa per la vena Cava inferior. Aquest recorregut porta i arriba al cor dret, a l’aurícula dreta on les turbulències s’incrementen considerablement amb els rítmics i sincronitzats batecs cardíacs. D’aquí la sang passa al ventricle dret i d’allí al tronc arterial pulmonar i a l’artèria pulmonar esquerra (per dir-ne una de les dues), cap al pulmó esquerre. Durant el recorregut, com en tots els òrgans, l’artèria es va ramificant fins a donar lloc a les ramificacions més petites i estretes, als capil·lars pulmonars que envolten, formant una petita xarxa de tubets sanguinis, els alvèols respiratoris. Aquests alvèols són la parada final de l’aire inspirat que arriba aquí després de passar per la tràquea i bronquis ramificats de diàmetre decreixent (vegeu més endavant). És entre la paret d’aquests alvèols i la dels capil·lars sanguinis que es produeix l’intercanvi de gasos, l’oxigen inspirat cap a la sang i el diòxid de carboni, CO2, transportat per la sang, cap a la cavitat aèria de l’alvèol. La nostra aigua ha pogut sortir del capil·lar sanguini en aquest lloc i contribuir a mobilitzar el gas carbònic dissolt cap a la paret i cavitat de l’alvèol implicat. Finalment, la molècula d’aigua pot seguir el corrent produït pel desplaçament dels gasos i retornar a l’interior d’una vènula local.
A partir d’aquí, la podem seguir per la circulació sanguínia, per vasos cada cop més amples fins a una vena pulmonar esquerra, i d’aquí cap a l’aurícula esquerra del cor, al ventricle esquerre i tot seguit cap a l’artèria aorta i circulació arterial sistèmica.