Context
El reflex de succió del nadó és un reflex estrictament neural, innat, essencial per a l’alimentació durant els primers mesos de vida. L’estimulació de la boca del nadó amb el mugró de la mama provoca la contracció reflexa rítmica dels músculs de la llengua, dels llavis i altres de la regió oral del nadó provocant moviments de succió. El reflex d’ejecció afavoreix la sortida de la llet del pit quan el nadó xucla. Es tracta d’un reflex produït amb estreta col·laboració entre el sistema nerviós i l’endocrí.
Reflex de succió
El reflex de succió del nadó és un reflex primitiu, innat i essencial per a l’alimentació durant els primers mesos de vida. El mecanisme és estrictament neural, originat en el tronc de l’encèfal.
Es veu ja in utero cap a la setmana 32, és present al naixement i disminueix progressivament fins a prop dels 6 mesos amb la maduració del control voluntari del còrtex cerebral.
L’estímul principal és el contacte mecànic del mugró de la mama amb els llavis i el paladar del nadó on es troben receptors sensorials que transmeten la informació mecano sensorial als nuclis del tronc encefàlic que responen generant activitat motora rítmica (produïda per neurones generadores centrals de patrons) en els músculs de succió.
Com és el mecanisme? La història comença amb l’activació de diferents receptors mecano sensors de la mucosa oral, entre ells les terminacions nervioses lliures, simples, no encapsulades. La deformació mecànica de la membrana cel·lular de les terminacions, augmenta la probabilitat obertura de canals iònics mecano sensibles especialment canals de Na⁺ i canals catiònics TRP (transient receptor potential).
El resultat és l’entrada de cations, la despolarització de la membrana i la generació de potencials d’acció que viatgen centrípetament per les fibres nervioses dels diferents parells cranials implicats que són: El V (Trigemin) que recull sensibilitat facial i oral, el VII (Facial) des dels llavis, el IX (Glossofaringi) que porta informació del paladar posterior i el X (Vague) de la faringe.
Tots aquests senyals es reben i integren en neurones dels nuclis del tronc de l’encèfal com el nucli sensitiu del trigemin. Les neurones excitadores (glutamatèrgiques) i inhibidores (GABAèrgiques i glicinèrgiques) formen aquí un circuit que integrant els senyals que rep genera patrons automantinguts, rítmics i automàtics d’activitat elèctrica basats en oscil·lacions del potencial de membrana.
Aquests patrons, en forma de potencials d’acció, es porten cap a les neurones motores del nucli del Facial (VII), del nucli de l’Hipoglòs (XII) i del nucli motor del Trigemin motor (V).
Els axons d’aquestes neurones innerven als músculs de la llengua, dels llavis i altres de la regió oral del nadó provocant la seva contracció i relaxació rítmica amb el neurotransmissor acetilcolina.
Aquest reflex és molt actiu perquè encara no ha madurat la funció cortical que tendeix a prendre control sobre les activitats reflexes més immadures.
Amb la maduració cerebral el còrtex prefrontal i motor exerceixen control inhibitori i disminueix l’expressió dels generadors centrals de patrons més primitius, i així el reflex de succió desapareix progressivament.
Reflex d’ejecció
Per facilitar l’alletament en els mamífers, el reflex de succió que hem analitzat es complementa amb el reflex d’ejecció. Aquest darrer afavoreix la sortida de la llet del pit quan el nadó xucla i s’anomena reflex d’ejecció de la llet. Es tracta d’un reflex produït amb estreta col·laboració entre el sistema nerviós i l’endocrí (reflex neuroendocrí). La participació hormonal està mediada principalment per l’oxitocina.
El reflex facilita que la llet ja produïda als alvèols secretors mamaris sigui expulsada cap als conductes galactòfors i cap al mugró, facilitant que el nadó la pugui ingerir amb més facilitat amb la col·laboració del reflex de succió.
El mecanisme comença quan el fet de xuclar del nadó activa mecanoceptors sensorials del mugró amb l’obertura de canals de sodi mecano sensibles i la consegüent despolarització de les neurones sensorials. Els potencials d’acció generats així són portats per les corresponents fibres nervioses aferents que discorren per nervis intercostals cap a la medul·la espinal i el tronc encefàlic on es troben les protoneurones sensitives que han detectat l’estimulació del mugró. Tot seguit aquestes neurones porten aquesta senyalització a l’encèfal, a l’hipotàlem on formen sinapsis i activen neurones neurosecretòries dels Nuclis paraventricular i supraòptic que produeixen les hormones oxitocina i antidiürètica respectivament (en realitat una certa barreja de totes dues hormones cada nucli).
L’activació de les neurones del nucli paraventricular indueix un augment del Ca²⁺ intracel·lular afavorint la producció d’oxitocina en el soma neuronal i també, l’alliberament de l’hormona que prèviament ja s’havia transportat al llarg de la prolongació axonal que arriba fins al final de la neurohipòfisi (hipòfisi posterior) i pot ser alliberada allí per exocitosi passant als sinus venosos de la base de l’encèfal i a la circulació sanguínia general.
En arribar, en algun minut de decalatge, a la glàndula mamària, l’oxitocina s’uneix als receptors metabotròpics d’oxitocina de les cèl·lules mioepitelials que envolten els alvèols. Els receptors estan acoblats a una proteïna Gq activadora que activa la cascada d’una fosfolipasa C (PLC) que eleva la producció de IP₃, i consecutivament l’alliberament de Ca²⁺ del reticle endoplasmàtic I la contracció de les cèl·lules mioepitelials.
El resultat és l’expulsió de la llet cap als conductes i el mugró. Cal dir que la producció de llet l’estimula l’hormona Prolactina originada en la hipòfisi anterior.
Així, el reflex d’ejecció de la llet és un reflex neuroendocrí, desencadenat pel fet de xuclar del nadó, que provoca l’alliberament d’oxitocina i la contracció de les cèl·lules mioepitelials, cosa que permet la sortida de la llet.
Resum
L’estudi d’aquests reflexos (un permet que el nadó extregui la llet i l’altre permet que la llet surti més fàcilment del pit) permet comparar els mecanismes estrictament neurals amb els endocrins i especialment la col·laboració entre tots dos en el reflex d’ejecció.
Cal notar la diferència en rapidesa dels dos reflexos (més ràpid el de succió). També la diferent precisió (que es pot posar com a exemple de la gran precisió neuronal; més precís el de succió) perquè en el d’ejecció l’hormona oxitocina és sistèmica i actua en tots dos pits, malgrat que l’origen de l’estimulació és el pit en el qual està mamant el nadó.