En començar la secció dèiem: “En aquesta secció explorem, amb articles periòdics, els mecanismes que expliquen com les neurones esdevenen instruments extraordinaris de coordinació i comunicació”. En anar avançant en altres seccions, i amb reflexions de caràcter més hipotètic o especulatiu, si es vol dir així, l’objectiu inicial de la present secció sembla el més ajustat a la idea divulgativa del llibre, ja publicat, del mateix títol.
Ens hem centrat a analitzar diferents actuacions de les neurones i del sistema nerviós que evidencien i exemplifiquen la col·laboració amb el sistema vascular-endocrí per comunicar senyals. Hem destacat especialment, però, les propietats d’excel·lència neural com la velocitat i la precisió de la comunicació.
La tendència de la matèria des dels orígens cerca l’estabilitat. L’estabilitat inert i solitària de les regions, reals o hipotètiques, amb alta entropia o l’estabilitat aconseguida, en alguns entorns permissius, amb l’associació de molècules, partícules i cèl·lules que produeixen éssers complexos. La complexitat s’ha de coordinar amb la comunicació de les parts o dels diferents elements i les neurones fan molt bé aquesta feina i és d’això que s’ha parlat en la secció.
Els organismes pluricel·lulars i nosaltres mateixos vivim, sobrevivim, evolucionem i progressem gràcies a la capacitat de les neurones de comunicar informació, salvant les més grans distàncies de forma ràpida i precisa i a la vegada plàstica i adaptable.
Els organismes vius ens caracteritzem per tenir, desenvolupar i evolucionar metabolisme (nutrició, respiració i eliminació), homeòstasis i regulació (control de pressió, temperatura, fluids), reproducció (control genital) i relació (control sensitiu-motor reflex i voluntari).
En totes aquestes funcions dels organismes, el rol del sistema nerviós és important i gairebé sempre fonamental i això mateix és el que hem destacat en els capítols d’aquesta secció.
Funcions metabòliques com la mobilització de greixos, el peristaltisme del tub digestiu i la lactància en els mamífers. Funcions d’homeòstasi com la regulació de la pressió sanguínia i de la temperatura i sudoració. Funcions de reproducció com l’erecció del penis, l’ejaculació i el control motor de la matriu. I, finalment, funcions de relació com l’exemple del control ocular, i diferents activitats automàtiques, reflexes, posturals i doloroses.
Xarxes neuronals i xarxes vasculars col·laboren en la comunicació integradora dels organismes i és gràcies a elles que hem evolucionat en complexitat i ho continuem fent, ben segur.