Context
L’erecció i ejaculació són dos processos regulats especialment pel sistema nerviós, fent servir primer un mecanisme de neuromodulació i, en segon lloc, una neurotransmissió convencional en sinapsis neuromusculars colinèrgiques. El sistema endocrí, amb l’hormona masculina Testosterona, juga un rol de manteniment tròfic. Malgrat notables diferències, el mecanisme neural descrit per a l’erecció-ejaculació masculina, és molt similar en les dones.
ERECCIÓ DEL PENIS
L’erecció és un procés neurovascular regulat principalment pel sistema nerviós parasimpàtic, amb control central i perifèric.
Implicació del sistema nerviós. Concepte de neuromodulació.
Els centres nerviosos que controlen el procés estan en l’escorça cerebral i en el sistema límbic (hipotàlem i amígdala). També col·labora la medul·la espinal sacra (segments S2–S4).
L’activació central de neurones parasimpàtiques en la medul·la sacra és el primer pas. Els seus axons passen als nervis esplàncnics pelvians (al nervi pelvià) que innerva (amb el pas per petits ganglis parasimpàtics que allotgen neurones de relleu), en el penis, els cossos cavernosos formats per un teixit connectiu molt vascularitzat a costar i costat del penis.
Les terminacions nervioses parasimpàtiques amb l’enzim sintetasa d’òxid nítric actiu alliberen el gas òxid nítric (NO) que difon (a una certa distància, és una neuromodulació més que una neurotransmissió) cap a les cèl·lules del múscul llis vascular dels cossos cavernosos i contraresta en aquestes cèl·lules el to simpàtic basal que tendeix a la contracció muscular, i que és regulat, en normalitat, per axons simpàtics del gangli mesentèric inferior (ell mateix regulat per segments lumbars de la medul·la espinal).
A partir d’aquí, segueix una via intracel·lular ben coneguda i general, l’activació de l’enzim guanilat ciclasa soluble que incrementa la producció de cGMP, i això és seguit de l’activació d’una proteïna quinasa G que disminueix el Ca²⁺ intracel·lular i dona com a resultat la relaxació del múscul llis arterial.
El resultat funcional és la vasodilatació de les artèries helicines del penis, l’ompliment dels sins cavernosos (que provoca l’erecció), la compressió venosa per la ingurgitació dels sins amb tancament doncs de les venes de sortida de la sang, ara comprimides, i un manteniment relativament prolongat de la situació.
Al mateix temps, l’activació parasimpàtica disminueix el flux sanguini per les anastomosis arteriovenoses que són vasos que porten la sang directament de les arterioles a les vènules sense passar pels vasos capil·lars (o poc). Ara, tancades les anastomosis, les artèries porten de fet tota la sang al territori dels capil·lars i grans espais postcapil·lars (sinus o sins venosos), donant com a resultat el seu inflament i erecció peniana.
La regulació negativa té lloc amb l’activació d’una fosfodiesterasa que degrada la molècula cGMP. La inhibició de la fosfodiesterasa (amb fàrmacs com el Sildenafil) prolonguen l’erecció.
Implicació hormonal
L’Hormona masculina Testosterona no inicia l’erecció directament, però la facilita en actuar com a principal hormona anabolitzant masculina que alhora manté la diferenciació dels òrgans sexuals secundaris masculins. Promou l’expressió normal de la sintetasa d’òxid nítric, i la integritat del teixit cavernós.
Les hormones femenines com els estrògens en excés tenen un efecte negatiu sobre tot el procés.
EJACULACIÓ
L’ejaculació és un reflex medul·lar força complex i controlat principalment pel sistema nerviós simpàtic en la medul·la espinal. El control supraespinal està en l’hipotàlem i el tronc encefàlic.
L’ejaculació consta de dues fases: fase d’emissió i fase d’expulsió de semen.
Fase d’emissió
Regulada pel sistema simpàtic des dels segments de Toràcic 12 a Lumbar 2 (els mateixos que regulen el to simpàtic en els vasos dels cossos cavernosos que ha de ser contrarestat pel sistema parasimpàtic per a provocar l’erecció, com hem vist abans).
Per a produir l’emissió, les terminacions nervioses simpàtiques alliberen noradrenalina que actua sobre receptors metabotròpics adrenèrgics α₁ resultant amb un increment del Ca²⁺ intracel·lular seguit de la contracció del múscul llis de la paret dels següents conductes i glàndules: Epidídim, Deferent, Vesícules seminals i Pròstata.
Amb aquesta contracció el semen passa a la uretra prostàtica amb el tancament simultani del coll vesical per evitar l’ejaculació retrògrada cap a la bufeta de l’orina.
Fase d’expulsió
Regulada pels segments medul·lars S2–S4 (els mateixos que allotgen les neurones parasimpàtiques que provoquen l’erecció). Per aquesta funció, però, les neurones són somàtiques (motoneurones α que duen a terme una acció reflexa involuntària, no parasimpàtiques) i enviant el seu axó pel nervi pudend alliberen el neurotransmissor Acetilcolina en les sinapsis neuromusculars dels músculs esquelètics Bulbospongiós i Isquiocavernós. El resultat és una seqüència de contraccions rítmiques amb un augment de pressió uretral i expulsió del semen.
Aquest mecanisme reflex, automàtic, imparable, d’expulsió l’inicien les terminacions nervioses somatosensitives en la regió del gland que posen en marxa de forma reflexa l’activitat de les motoneurones α de la banya anterior de la medul·la sacra que són les que conclouen el reflex amb la contracció dels músculs de l’expulsió.
Aquestes neurones sensitives també porten la informació somatosensitiva aferent al còrtex i nuclis (amígdala) cerebrals corresponents.
En resum, l’erecció crea el context fisiològic mentre que l’ejaculació és el reflex final que el tanca. Totes dues funcions no poden coexistir al màxim al mateix temps perquè les vies nervioses són oposades, amb una disminució i increment del segon missatger respectivament (↓ Ca²⁺ vs. ↑ Ca²⁺).
Malgrat notables diferències, el mecanisme neural descrit per a l’erecció-ejaculació masculina, és molt similar en les dones. La dilatació vascular parasimpàtica inicial provoca l’erecció de penis i clítoris. L’actuació simpàtica noradrenèrgica provoca secrecions prostàtiques i vaginals. També contraccions del múscul llis dels conductes excretors en l’home (conducte deferent sobretot) i de la vagina en la dona. Finalment, la contracció dels músculs pelvians somàtics acompanyen l’orgasme en els dos sexes.